dijous, 24 de maig del 2018

Avaluar per aprendre


Avaluar per aprendre

L’avaluació per aprendre es centra en la distància entre el punt de partida de l’alumne i el punt d’arribada desitjat. Aquesta distància pot ser més curta si tenim en compte diferents factors, com per exemple si es comparteixen els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació amb els infants, si es formulen bones preguntes i si existeix un feedback efectiu entre el docent i l'infant. La recerca en aquest camp ha demostrat que els aprenentatges són més efectius quan els aprenents: 
- Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin.
- Reben un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.
- S’involucren en les tasques escolars: prenen decisions dels passos a seguir, són conscients dels seus errors i saben autoregular-se.

En el següent vídeo Neus Sanmartí recull algunes orientacions i propostes adreçades als centres educatius per tal de desenvolupar una avaluació orientada a la millora dels aprenentatges. Tracta cinc aspectes, aquests són:
1. L’avaluació i les emocions. És possible una altra avaluació?
2. Es pot aprendre sense avaluar?
3. Quin paper té l’alumnat en el procés d’avaluació?
4. Hem de qualificar els aprenentatges?
5. Cal canviar l’avaluació?

A continuació trobareu l’enllaç del vídeo esmentat anteriorment: 


Entrevista a Neus Sanmartí



 

dimecres, 23 de maig del 2018

L’avaluació


L’avaluació


Segons J. Jorba i E. Casellas (1996) l’avaluació té dues funcions: una de caràcter social de selecció i classificació, que també serveix per orientar a l’alumnat. Una altra de caràcter pedagògic, de regulació del procés d´ensenyament-aprenentatge.  

Tal com diu Neus Sanmartí (2010) l’avaluació pot tenir dues finalitats i aquestes sovint s’acaben barrejant.

- L’avaluació com a mitjà per regular l’aprenentatge. La seva funció és ajudar-nos a identificar les dificultats i els errors i trobar els camins per poder-los superar. És el cas de l’avaluació formativa i formadora.

- L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après. La seva funció és quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per poder orientar als alumnes en el seu aprenentatge així com al professorat a acreditar els aprenentatges adquirits pels infants.

Després de veure les funcions de l’avaluació hem de saber COM ha de ser. L’avaluació ha de complir tres requisits. El primer és que ha de ser contínua i global, és a dir, hem d’observar els continguts adquirits pels alumnes. També ha de ser integradora, per tant ha de valorar totes les àrees. Per últim ha de ser globalitzada, és a dir, tenint en compte tot el procés d’aprenentatge i que estigui centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

Segons el moment concret del procés d’ensenyament-aprenentatge en el qual es duu a terme l’avaluació, podem trobar-nos tres tipus d’avaluació. Cada una d’elles amb un objectiu diferent. Aquestes són:


- Avaluació inicial (diagnòstica): aquesta avaluació té lloc a l’inici de l’assignatura i el seu objectiu és identificar què saben i què no saben els alumnes. Ajuda als docents a prendre decisions sobre el tipus d’ajudes que necessitaran els infants. Per últim, serveix per activar els coneixements previs, és a dir, la metacognició.

- Avaluació contínua (formativa i formadora): té lloc durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Ens és útil per oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta l’autoregulació dels infants.

- Avaluació final (sumativa): aquest tipus d’avaluació té lloc al final de l’assignatura. Ens serveix per saber si els alumnes han assolit o no els objectius plantejats i acreditar aquests aprenentatges.